L’edifici del nou Wellness Centre de Camiral Golf and Wellness és en si una obra d’art. Parlem amb els arquitectes, Lagula Arquitectes, per a descobrir la història darrere del seu disseny.

Ens podeu descriure el concepte arquitectònic del Wellness Centre?

Possiblement un dels arquitectes paisatgistes de major interès del segle XX, Charles Moore, definia tres categories dins de la tradició paisatgística japonesa, equivalents a les de bell, pintoresc i sublim.

Shibui, deia, al·ludeix a la bellesa natural inalterada. La tranquil·la solitud en un entorn natural seria suggerida pel wabi. Finalment, el sabi es relaciona íntimament amb una certa simplicitat rústica. El concepte del projecte del Wellness Centre és un diàleg entre aquestes tres categories.

D’alguna manera, aprehendre el paisatge llunyà inalterat, les vistes sobre el Montseny i les Guilleries, des de la sensació d’austera intimitat protegida en un pavelló en un jardí.

Quins aspectes arquitectònics destacaríeu?

L’edifici és entès com a part d’un paisatge, d’un jardí, alhora que dialoga amb el volum preexistent de l’hotel. Reinterpreta la geometria corba del projecte original, dissolent el seu límit amb el paisatge en recórrer a materialitats i geometries pròpies de les lògiques agrícoles dels bancals i cultivables.

En la seva construcció d’un límit difús amb el paisatge, altera l’edifici preexistent, que ha modificat en part el seu programa per a adaptar-se a una nova realitat.

Què us va inspirar per a la creació del Wellness Centre?

D’alguna manera, la inspiració sempre està en la naturalesa, sense al·ludir a la mimesis, sinó d’una manera conceptual. Explorar el nostre Wellness Centre és recuperar les sensacions d’un passeig per diferents espais d’un jardí, uns oberts al territori, uns altres com a clars en un bosc, altres petits racons al costat d’un torrent.

Preteníem eliminar la pressió del ja i l’ara, de la immediatesa, per a estendre els temps. D’alguna manera, prendre consciència de la connexió amb el territori, amb la seva essència i la seva substància des d’una perspectiva tàctil, sensible, des del ritme de l’originari. Viure, captar, la sensació de formar part de la naturalesa.

Quins materials i textures predominen?

L’edifici s’incorpora al seu entorn utilitzant els materials propis del lloc, fins i tot tractant gaudir de les seves qualitats més etèries, ambientals. Així s’han seleccionat materials locals, les sòlides i irregulars pedres dels “marges”, els tradicionals remolinats blancs, la pedra arenisca dels paviments o la fusta de les zones més íntimes. I aquests materials, en la seva majoria de quilòmetre zero, es fusionen amb les ombres irregulars de les pèrgoles, recuperant la sensació de naturalitat pròpia del bosc de la comarca de la Selva.

Hi ha algun espai o element que destacaríeu? Per què?

Els diversos racons de l’edifici responen a la diversitat de sensacions dels seus ocupants, buscant moments de major o menor intimitat, de relació amb l’exterior i vistes llunyanes o de privacitat, d’abric i de connexió personal amb la naturalesa. En aquest sentit potser podríem destacar dos espais concatenats.

El primer d’ells és la seqüència d’espais d’accés al pavelló termal, autèntic cor de l’edifici. El moment del trànsit fins a la zona d’aigües es realitza travessant un petit jardí protegit per un mur, com un Edèn privat, en el procés d’acomodar els sentits. A semblança dels pavellons dels jardins japonesos, a penes una pèrgola i un tancament mínim et retornen la sensació d’estar immers en la naturalesa. En accedir a ell, el pavelló termal i la zona d’aigües es revela com un espai de calma, de shibui, de contemplació en la naturalesa.

S’ha presentat algun repte durant el projecte? Si és així, Quin ha estat?

Inevitablement ha estat una temporada de grans reptes, en aquest sentit, enriquidora també en les profundes reflexions vinculades a ells. La forçosa distància i la necessitat de reduir uns certs contactes ha sistematitzat algunes intuïcions entorn de l’ús de la tecnologia adaptada a l’usuari en temes d’accessibilitat, sensació lumínica, ventilació, temperatura, humitat i privacitat. Sensors, detectors i la corresponent domòtica i automatització s’han posat al servei de les percepcions sensorials d’una manera renovada. L’edifici es va pensar inicialment per al tractament personalitzat des d’una visió holística, integral i vinculada amb el territori. La nova situació ha provocat el portar al límit solucions tecnològiques, combinades amb altres pròpies de la tradició, com la revaloració dels espais exteriors, diluint encara més el límit entre naturalesa i tecnologia.

Quin és el racó que més us agrada d’aquest espai?

D’entre els diversos racons de l’edifici, tots ells íntims i especials, hi ha un pel qual sentim un afecte especial. No és un altre que el punt de junta entre els dos pavellons. En ell s’entén perfectament la lògica formal de l’edifici, la seva vinculació amb la naturalesa, la seva materialitat austera, on les qualitats de l’ombra efímera de les diverses plantes es barregen amb la plaguda solidesa de la pedra, recuperant la sensació d’eternitat en el pas del temps, com en contemplar un toko-no-dt. en l’intemporal palau de Katsura.