Enric Lopez, Camiral Resort Head Professional.
Unir-se a Camiral Resort l’any 2005, va ser un somni fet realitat pel Head Professional, Enric Lopez. Setze anys després, encara no pot creure la seva sort i està agraït per les oportunitats que la seva feina li ha ofert. Aquí, ens explica per què li encanta la seva feina.
“Les seves cares van il·luminar-se quan en Sergio els va parlar. Eren molt tímids i intentaven apropar-se a ell, tocar la seva bossa, els seus pals de gols i només es reien – quasi com si no es creguessin que ell estigués realment allà.”
Com a professional de Camiral Resort, a vegades em pregunten si m’expandeixo d’haver-me convertit en un Tour Pro.
Remordiments? Cap, és més no em puc creure la sort que he tingut!
Des d’obtenir la feina dels meus somnis, tan aviat com vaig adquirir el meu certificat, fins, més tard, treballar amb una de les superestrelles mundials del golf, passant per ensenyar a algun dels joves talents del golf. Encara m’haig de pessigar quan condueixo a la feina cada matí per assegurar-me que tot és real.
Com vaig aconseguir la feina dels meus somnis a Camiral Resort
Vaig aprendre a jugar a golf amb els meus germans a l’Empordà Golf Club i recordo que el nostre pare ens portava al Pals Golf Club per veure José María Olazábal i al gran Severiano Ballesteros – un altre noi del nord com jo – competir en l’Open de Catalunya de 1991.
Veure els meus herois de la infància alçar la bandera del golf espanyol i trencar el llibre de les regles de joc com ho van fer, va ser fascinant. Des d’aquest moment, vaig saber que portava el golf a la sang i seria part del meu futur.
Durant els meus estudis per convertir-me en professional, vaig ser caddiemaster a l’Empordà Golf Club, ajudant en tot el ressort. El 1999, als meus companys i a mi ens van convidar a la inauguració d’un nou camp a 50km de distància d’allà. Es perfilava per ser el “millor” camp de la regió i tots sentíem curiositat per veure perquè tant d’enrenou. En el moment que vaig veure l’Stadium Course– o el Green Course com es coneixia en aquell moment – va ser amor a primera vista. El disseny era fenomenal, l’entorn absolutament fantàstic i tots volíem jugar-hi.
Uns mesos després, l’Stadium Course va acollir el Sarazen World Open, guanyat pel capità de l’equip Europeu de la Ryder Cup, Thomas Bjørn, i només sis mesos més tard, el seu primer Open d’Espanya. Aquest camp clarament estava deixant empremta en el mapa mundial del golf i rebent una gran acollida. Sabia que volia treballar allà.
L’any 2005, vaig aconseguir el meu primer certificat per impartir classes de golf i a l’Empordà Golf Club em van dir que no hi havia cap oportunitat. Per això, vaig trucar a una antiga companya, Mónica Martinez, qui s’havia convertit en una bona amiga, i estava treballant a Camiral Resort.
Recordo la trucada d’aquell dia. Ella va dir: “Podries preguntar-l’hi al cap tu mateix” i li va passar el telèfon al director general en aquell moment, Augustín García Pascual, qui immediatament em va donar una feina. “Comences dilluns!” va dir. Estava molt emocionat.
L’ensenyança té enormes recompenses
Sempre vaig saber que portava el golf a la sang i vaig començar a competir des de molt jove, però la meva veritable passió era poder ensenyar. Sempre m’he sentit molt feliç quan ensenyava a altres a jugar i compartia el meu amor pel joc.
Suposo que aquesta passió prové de la meva vida familiar. Sóc el mitjà de tres germans i des de petit cuidava del meu germà petit i els seus amics, sempre disposat a ajudar, mostrant-los què i com fer les coses.
Ensenyar a jugar a golf és una gran responsabilitat. Requereix dedicació i passió, però la recompensa és enorme. No hi ha res com quan veus la gent millorar i gaudir encara més del seu joc.
Hi ha una cosa molt especial en ensenyar als joves. L’emoció genuïna que senten quan una cosa surt bé, és màgia i t’aporta una sensació única d’orgull en aquell moment. Simplement, m’encanta.
Tot i que vaig començar a treballar com a marshal, amb només unes hores al dia dedicades a ajudar al Head Profesional amb les classes, el meu horari de classes va créixer substancialment en només uns anys a Camiral Resort. Tant és així, que em vaig convertir en professor a temps complet i al 2010, en el Head Golf Profesional del Resort.
En el meu nou càrrec, vaig portar a terme el desenvolupament de l’acadèmia de golf per convertir-la en una instal·lació destacada que atrauria tant a golfistes aficionats com a professionals de tot el món.
The Golf Hub, crec que és la culminació de tots aquests anys de treball, desenvolupant els millors programes i plans a mida, contractant a experts amb visió de futur, integrant tecnologies innovadores, i unint-ho tot en una instal·lació d’última generació.
En Sergio Garcia de quinze anys
Els joves són un gran focus per l’acadèmia de golf. Al cap i a la fi, són el futur del golf. Per això sempre ens hem preguntat com involucrar a més joves? Què els hi atrau? La resposta: algú que hagin vist a la televisió, seguit a les notícies i intentat imitar durant hores – una estrella del golf.
Sergio Garcia era perfecte per Camiral Resort. Un nen prodigi, anomenat El Niño, que estava causant un gran impacte en el circuit internacional de golf i alçant la bandera d’Espanya.
Com a part del meu interès per la natura inclusiva del golf, vaig començar a buscar formes d’incloure a les persones amb discapacitat en aquest esport. D’aquesta manera, vaig assistir a un curs organitzat per la Fundació Sergio Garcia amb l’objectiu de fer accessible el golf a persones amb discapacitat a través de programes adaptats, en els quals s’utilitzava el golf per ajudar-los a integrar-se socialment. Allà, vaig conèixer la mare de Sergio Garcia. Vam estar en contacte durant anys i el següent que vam fer va ser reunir-nos a Camiral Resort per finalitzar els detalls de la primera Sergio Garcia Junior Academy
No només ajudaria a fomentar la següent generació de golfistes espanyols, sinó que també oferiria programes inclusius d’ensenyament per a persones amb discapacitat.
Recordo el matí que vam obrir el 2011. Estava molt ansiós, envoltat per nens entusiasmats i pares expectants, mentre esperava que arribés en Sergio per inaugurar la Junior Academy. Estava desesperat perquè tot surtis bé i tots tinguessin un dia memorable.
Em va fer recordar l’últim dia que l’havia vist en persona. Havia vingut a jugar a l’Empordà Golf Club. Encara que tots dos teníem 15 anys en aquell moment, ens vam adonar que jo només era 20 dies més gran que ell – un fet que li recordo cada vegada que ens veiem!
Quan en Sergio va conèixer als nens a Camiral Resort, semblava que els coneixia des de feia anys, rient i fent bromes, compartint consell i suggeriments, com si fossin amics, fora del camp de golf.
Amb el pas dels anys, en Sergio i els Juniors s’han convertit en bons amics. Cada vegada que ens visita, es posa al dia amb els més grans, tal com ho faries amb un vell amic. Sempre és increïblement positiu i pacient. Li encanta ajudar, gaudeix d’uns riures, i és un bon oient.
Encara recordo les cares del nens aquell primer dia.
Les seves cares van il·luminar-se quan en Sergio els va parlar. Eren molt tímids i intentaven apropar-se a ell, tocar la seva bossa, els seus pals de gols i només es reien – quasi com si no es creguessin que ell estigués realment allà.
Va ser increïble veure’ls tan emocionats, tan desconcertats amb el fet que havien conegut al seu heroi.
En Sergio coneix a tots els alumnes pel seu nom. Té bona memòria i a vegades recorda els detalls més petits. Tant és així, que fins i tot els va reconèixer quan van anar a veure’l jugar en tornejos de l’European Tour.
Hauries de veure com d’emocionats estan quan vénen a dir-me que en Sergio els ha vist entre el públic i els ha dedicat un temps per parlar amb ells.
És una sensació que gairebé iguala l’eufòria que sento quan condueixo a la feina tots els dies.